lunes, 30 de enero de 2012

Alè, d'un destig d'amor, un poble i una barca.

Desprès d'alguns mesos sense escriure algù es pot preguntar perquè ho faig amb una canço-poema de LLach. Este Afred s´ha tornat boig?. No, però aquest poema reflectix el que sent, el que vull per als meus i per al meu País.

Ara que els meus ulls entreveuen
La serenor del meu capvespre,
Aprenc certesa en la veritat
Que abans endevinaba:
Jo només tinc un desig d’amor
un poble i una barca
.

De tants ahirs que s’esllavissen
guardo regals que ni esperava,
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia d’infant voraç
aplego en l’equipatge,
però només tinc un desig d’amor,
un poble i una barca.
Desig d’amor per no pedre mai
el plaer d’enamorar-te,
un poble que ens deixe compartir
la joia d’estimar-se
i una barqueta per si la mar
la mort volgués donar-me.

Que amb aixo em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.
Que amb això em basta.
…..